Per explicar la rellevància que han tingut els contes al llarg de la historia, he començat buscant una definició de conte, extreta de la viquipedia:
Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tan de caràcter fictici com real. El conte en tant que gènere (o subgènere) literari té les seves pròpies característiques; és una forma destacada dins de la narrativa breu i a diferència de la novel·la presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Compta amb una il·lustre tradició escrita de segles a la qual caldria afegir una important tradició oral.
A partir d’aquí, podem veure la amplitud d’aquesta paraula i la seva rellevància al haver passat de generació en generació, perdurant durant tot aquest temps. El conte, es una eina de formació sociocultural, vinculat no nomes a l’aula d’infantil, sinó que també es dona en altres àmbits socials propers a l’infant com es a casa, a la biblioteca, al casal..etc.
El conte podríem dir que es una eina universal, ja que es una forma que tenen els adults d’integrar als infants a la cultura a la que pertanyen, a mes a mes, es útil per transmetre uns valors socials determinats, unes normes.. importants per a aquella societat.
Crec que el conte es indispensable per el desenvolupament de l’infant i per això crec que s’hauria de potenciar mes en la vida dels infants i dels no tant infants. Amb el conte es poden treballar milers d’aspectes no nomes socials, sinó que també naturals. A partir d’un conte, els infants poden aprendre ciències naturals com per exemple les estaciones de l’any, la metamorfosi, el perquè del dia i la nit, la pluja.. etc. Aquesta eina serà molt útil per treballar conceptes que potser els hi queden massa grans sense el suport d’una historia o d’unes imatges.
També es cert que a partir del conte, es busca trobar l’empatia de l’infant. Això fa que no nomes creixi el seu aprenentatge sinó que també creixi com a persona. Tots els contes tenen un valor rerefons i des del meu punt de vista son necessaris per explicar qualsevol vivència, fenomen, experiència.. ja que de tots, l’infant treura profit.
Un fet important que no em puc oblidar de comentar es que el conte te una gran funció lúdica, es a dir, connecta les característiques cognitives i afectives de l’infant i també serveix per a que passin una bona estona, es diverteixin i potenciïn la imaginació. A mes a mes, serà molt útil per transmetre les bases d’un bon lector o oient. Però per a que aquestes bases siguin satisfactòries, em de tindre en compte una sèrie de punts a l’hora d’explicar un conte, com per exemple que el vocabulari sigui adient, emfatitzar el ritme i l’entonació per ressaltar les parts importants del relat, tindre una vocalització clara, crear expectatives a partir de silencis i interrogants, obrir i tancar el conte adequadament... etc.
Per acabar, lligada a aquesta explicació, vull comentar que no nomes ens van pautar com havíem d’explicar un conte sinó que ho vam portar a la practica. Aquest fet el valoro molt, ja que molts mestres es basen en la teoria deixant de banda la practica. En aquest cas, era necessari tindre una practica i unes bones bases per la nostra futura professió.
Desprès de tota la reflexió em pregunto: si se’ls hi dona tanta importància als contes i al fet de llegir-los a les escoles, perquè molts mestres no coneixen la oferta de literatura infantil i es basen en explicar contes antics i poc innovadors?
Us deixo l’enllaç d’un vídeo del programa “una ma de contes”, per a que veieu que a vegades les paraules sobren.
http://www.youtube.com/watch?v=KL9jQ9MS3QQ
I mig món diu que sí
i l'altre mig diu que no
i aneu a saber qui té raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada