Connectem el currículum amb la conferència de Rosa Maria Tarin

Primer de tot ens hem de preguntar, què és el currículum? Per a que ens serveix?

A partir d’aquí direm que el currículum és un document que recull les competències bàsiques, els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació de cada matèria que treballem amb els nostres infants.

El currículum està dividit en 2 blocs:

• Primer cicle (0- 3 anys): on trobem els continguts educatius relacionats amb el desenvolupament del moviment, el control corporal, les primeres manifestacions de comunicació i llenguatge, les pautes elementals de convivència i relació social i la descoberta de l’entorn proper dels infants.

• Segon cicle (3-6 anys): on trobem les capacitats, els objectius, les àrees curriculars (la descoberta d'un mateix i dels altres, descoberta de l'entorn i Comunicació i llenguatge) i els criteris d'avaluació.

Per a que quedés més clar hem comparat el currículum amb una casa:

Com veieu, hem posat com a fonaments les capacitats de l’infant (coneixements que disposa) des d’una intenció interdisciplinar. A partir dels objectius marcats, podem anar veient si es van desenvolupant aquestes capacitats. A més a més, per fer-ho, necessitem sobretot rebre uns continguts basats en 3 àrees curriculars esmentades anteriorment a l’apartat del segon cicle. Gràcies a aquests continguts, podrem arribar als objectius i assolir així les capacitats.

Com tota construcció, no es pot començar la casa per la teulada, així com no es pot donar uns continguts sense saber quines capacitats disposen els nostres infants. S’ha de tindre molt present que cada infant és únic i com a tal, té unes capacitats i un procés evolutiu diferent.

Gràcies a que el currículum és molt obert, podrem maniobrar i aconseguir el nostre objectiu, es a dir, aconseguir que tots els infants desenvolupin les capacitats fixades al currículum.

Tot i així, no estic gaire d’acord en seguir un currículum al peu de la lletra, ja que com he comentat abans, no podem posar al mateix sac les capacitats dels infants. Potser des del meu punt de vista, no ens hauríem de centrar tant en aconseguir uns mateixos objectius, sinó en estimular totes les capacitats de l’infant (no solament les intel·lectuals) per tal d’aconseguir formar un home lliure. Algunes d’aquestes idees corresponen a la pedagogia Waldorf. Us deixo un enllaç per a qui li pugui interessar aquesta alternativa educativa:

http://www.ciencias.es/bfque-es-la-pedagogia-waldorf/

Pel que fa a la xerrada, es va donar un dia després de la celebració de la Festa Major a l’autònoma. Això va provocar que el mateix dia que parlàvem d’una educació sostenible, el campus estigués replet de brutícia de la nit anterior. Potser va ser força contradictori parlar de sostenibilitat i respecte a l’entorn, si després nosaltres havíem estat participes d’aquella gran brutícia.

Jo vaig estar a la festa, i com a participant, crec que tinc una part de la culpa, tot i així, també volia comentar el fet de la mala gestió que hi va haver, no només el fet de no haver WC portàtils provocant milers de papers al terra, sinó també la mala gestió de les papereres, ja que per molt que volguessis tirar la brossa a la paperera o al contenidor, aquests estaven plens i no admetien més brutícia, fent que els seus voltants estigués tot pel terra. Amb això que vull dir, per res estic justificant els mals actes que hi van haver, sinó estic fent una reflexió sobre que hagués passat si aquesta mala gestió no hagués estat present. Hagués quedat el campus amb la mateixa imatge?

Havent vist la problemàtica que hi va haver en la gestió de la festa, crec que s’hauria de fomentar una educació sostenible no només a les escoles sinó també a les universitats i a altres centres. Si afegim aquesta educació al currículum i el treballem des d’edats primerenques, podrem estalviar-nos tots aquests mals comportaments que malmeten el nostre medi.

Per aconseguir aquesta educació, totes les escoles hauran de ser participatives, obertes i actives; per tal de formar no només als seus alumnes, sinó també a les famílies d'aquests. Educant amb valors ètics, sostenibles, socials... podrem ajudar a l’infant a crear la seva cosmovisió, partint d’una visió crítica. L’infant és el protagonista de la seva vida i per tant, haurem de guiar-lo com millor sapiguem en la seva pròpia construcció.