dijous, 29 de desembre del 2011

La importància del temps i l’espai a E.I

Començaré citant una frase d’ Aristòtil :

“El tiempo es el número o medida del movimiento según el antes y el después.”

Tant el concepte d’espai com el de temps van molt units, i ambdós tenen una forta importància dins les aules.

La percepció tant de l’espai com del temps s’aconsegueix a través de les vivències que van obtenint els infants a partir de les seves pròpies experiències. Cal dir que cada infant te la seva pròpia percepció, degut a la subjectivitat, i aquesta cosmovisió haurà de ser acceptada i respectada.

A més a més, el contacte amb l’entorn serà útil i necessari per a que els infants vagin creant aquesta percepció de l’espai. Amb això em reafirmo al dir que l’educació sostenible és molt important, ja que si se’ls hi priva d’aquesta experiència el seu aprenentatge quedarà incomplert.

Els àmbits que s’han de treballar a les aules pel que fa a l’espai són:

- Orientació de l’espai:

o Lateralitat (esquerra/dreta)

o Profunditat (a dalt/ a baix)

o Anterioritat (davant/darrera)

- L’objecte en l’espai

o Interioritat (dintre)

o Exterioritat (fora de)

o Delimitació (final/límit)

- La posició relativa dels objectes en l’espai: (determinat pel punt de vista)

o Interioritat

o Exterioritat

o Secció

o Contigüitat

- Les distancies:

o Proximitat (a prop de)

o Allunyament (lluny de)

o Intervals (continu/discontinu)

- Les mesures:

o Números i relacions matemàtiques (no es donarà amb infantil)

o Inici amb relació entre objectes i distancies (iniciar ZPD ja que serà la base per construir posteriorment aprenentatges significatius).

Pel que fa al concepte de temps, direm que és abstracte, subjectiu i inconcret. A diferència d’aquest, el temps social si és subjectiu i podem mesurar les hores que té un dia, els minuts que té una hora.. etc.

Hi ha tres tipus de temps:

- Temps viscut:

Fa referència al temps que vivim cadascun de nosaltres. La primera percepció del temps es en el moment del naixement, i per tant, aquesta percepció serà des d’una perspectiva egocèntrica.

Amb els anys, el ritme temporal augmenta i passa a convertir-se en pautes i normes de conducta humana. A partir del creixement de l’infant, començarà a visualitzar el pas del temps i a delimitar-lo. L’aniversari també serà un factor determinant per aconseguir la percepció del temps.

Un exemple seria quant l’infant associa el sol al llevar-se i la lluna per l’hora de marxar a dormir.

- Temps social:

Pel que fa al temps social, és més complex i abstracte que el temps viscut i per tant, és més dificultós per els infants. Els infants encara estan en una etapa egocèntrica i els hi costa molt pensar que mentre ells estan fent alguna cosa,en aquell mateix moment però en un altre lloc, altres persones n’estan fent d’altres. Per exemple, si estan al pati no pensen que a pocs metres uns altres nens estan fent classe.

- Temps històric:

Fa referència al temps que ja no existeix i que per tant ja no es pot percebre. Aquest temps és més abstracte i complex que l’anterior, ja que tot i que no estigui present, ens han d’evocar el passat i fer entendre el temps històric i el temps que vivim avui dia. Tot això serà possible gracies a fonts primàries ( imatges, documents antics, relats viscuts, fonts iconogràfiques...) i fonts secundaries (recreacions, contes, jocs, pel·lícules..)

A partir d’aquest temps, es poden treballar aspectes com l’allunyament i l’evocacio-empatia (pensar com hauries viscut aquelles circumstancies), la simultaneïtat (pensar que en un mateix temps passen diferents coses), la continuïtat i el canvi (espais que canvien i d’altres que continuen amb la mateixa funció), evolució causal (causa- efecte), els ritmes evolutius, les durades i la cronologia.


Podem concloure aquesta explicació remarcant que tot el que fem avui en dia passa en un temps i en un espai determinats, sigui conjuntament o individual, sigui bo o dolent.. tot queda marcat en un temps i probablement en un mateix. Per tant, totes aquestes vivències i/o experiències marcaran al individu.

Relacionant-ho amb educació infantil, crec que aquests dos conceptes s’han de treballar a totes les aules des d’edats ben primerenques, per tal de facilitar el seu desenvolupament. Han de tindre consciencia de que les seves vivències formaran part d’una historia. Nosaltres som les responsables per tant, de proporcionar-los eines, recursos i instruments per a que puguin anar desenvolupant la concepció de temps en un espai determinat i amb unes situacions ben riques, tenint en compte sempre des de on partim, es a dir, quins coneixements previs tenen els nostres infants.

La possible relació que he trobat amb l’altre part de l’assignatura ha estat que la ciència, ha marcat un abans i un després a la societat i aquesta, ha quedat plasmada en un temps i un espai, fent que evolucionés i ens arribés avui dia. Moltes de les investigacions han variat en funció de l’època en la que es trobaven i en funció dels recursos que els científics tenien a l’abast. Amb això el que vull dir és que l’espai i el temps sempre van de la mà, ja que l’espai variarà en funció del temps en el que es trobi.

En aquest cas també he trobat que aquest apartat té una estreta relació amb l’assignatura d'observació sistemàtica i anàlisi de contextos, ja que en aquesta assignatura es fomenta l’observació i és gràcies a aquesta, on podem veure com els infants es reparteixen el temps, com l’afronten, quina concepció tenen d’aquest sense haver-li de preguntar.. etc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada